CAS 1: SUBJECTE A
Baix rendiment escolar i problemes de comportament
L’esforç de cada instant en el teu treball és com el cop de destral sobre el tronc d’un roure enorme. El primer cop no causa en l’arbre el més lleu tremolor, i tampoc el segon, ni el tercer. Cada cop, en si mateix, és insignificant, en aparença i , sembla ser, sense conseqüència. Malgrat tot, com efecte dels cops continus, el roure a la fi caurà. Així, els teus constants esforços d’avui i demà, provocaran els teus èxits. Els intents repetits, perseverants, fan la realitat empreses portentoses.
La persistència és la condició de la victòria final. Persistint en col·locar un rajol rera l’altre aixecaràs un mur.
“366 Maravillosas Motivaciones”
Tiberio López Fernández
Contextualització i demanda:
El subjecte A té 14 anys (n’ha fet 15 aquest mes de maig). Ha cursat tota la primària a l’Equador (on vivia amb la mare, mencionar que el pare està a Paris i fa anys que no el veu). Va arribar a Badalona l’any 2011-2012 (està a càrrec dels tiets que treballen tot el dia) i va matricular-se al centre per cursar 1r de la ESO. No se’n va sortir i malauradament va haver de repetir curs (2012-2013).
Actualment cursa 2n de la ESO i té les següents pendents de 1r curs: Matemàtiques, Ciencies Naturals, Ciencies Socials i Anglès (al llarg del primer trimestre va recuperar Llengua castellana i literatura gràcies a presentar un dossier que la mestra li va facilitar).
La demanda sorgeix de mi i el meu tutor del Practicum (els dos vam estar d’acord que podria estar bé fer la meva primera intervenció directa amb un adolescent d’aquestes característiques), quan a la reunió d’avaluació del segon trimestre (a la que vaig assistir) vam veure la negativitat generaitzada del claustre, vers els resultats de l’alumne (notes de la segona avaluació) i el cuorum d’insatisfacció vers el seu comportament disruptiu constant a l’aula i escasa motivació. Com el subjecte no pot repetir, sols queda: que l’alumne es possi les piles (en general ho veuen impossible), que passi de curs i es matriculi a 3r de la ESO a l’Aula Oberta o fer-lo fora del centre, fent que decideixi si anar amb la mare (retorna a Equador), anar amb el pare (marxar a viure a Paris) o quedar-se a Badalona, matriculant-se a algún altre institut... amb el perill inminent que s’abandoni i no acrediti. (Mare meva! vaig pensar... amb el que comporta això!!!). En general, el professorat està desbordat (com la majoria de professionals de les escoles públiques) i els és difícil de trobar la manera d’ajudar-lo alhora que mantenir el nivell de la classe.
Després de comentar el cas amb el meu tutor, vam possar-nos a treballar en aquest cas. Vam reflexionar, planificar quines observacions, entrevistes i reunions eren necessàries per començar a recollir informació pel procés d’avaluació i com podiem enfocar el tema, per a obtenir el consentiment dels professors que interactúen amb ell (per motivar i corresponsabilitzar-los del procés, canviant, en primer lloc, la seva percepció i expectatives sobre l’alumne).
El primer que voliem fer era una reunió amb tots els professors implicats, però per qüestió de temps i organització, va ser impossible reunir-los a tots alhora, així que, a partir del moment en que que vam aconseguir que la tutora s’aliés amb nosaltres, vaig començar a cercar a tots els professors que interactúen amb l’alumne per explicar les nostres intencions, conèixer que en pensen de l’alumne (objecte d’avaluació) i dels seus aprenentatges i cercar el seu recolçament i compromís.
Després de totes les entrevistes, vam recollir les següents conductes i dificultats d’aprenentatge observades pels professors:
- No segueix el ritme d’aprenentatge de la classe
- És bastant absentista, sobretot a les primeres hores.
- Té una actitud desafiadora i provocativa tant amb els mestres com amb els companys (això no passa amb els seus amics, als que respecta i cuida) fet que dificulta poder establir una relació positiva ( a la mínima salta i constantment es distreu)
- A l’aula segueix la cultura del mínim esforç, està desmotivat, es mostra passiu i amb poques ganes de treballar (sobretot a Matemàtiques). Perd l’atenció i la concentració amb facilitat, és molt desordenat, sovint no porta el material escolar (llapis, boligrafs, goma, agenda, llibretes...). En poques ocasions treballa, i si ho fa, no acaba mai les tasques que se li encomanen. En alguna ocasió de llucidessa, a castellà, es capaç de presentar la tasca amb claretat i estètica acurada.
- És mostra sociable, especialment amb les noies fet que li a provocat més d’un enfrontament amb alguns companys del S.I.Badalona (és un seductor!).
- Mostra molt interés per la classe d’educació Física, li agrada molt el futbol (fa extraescolar de futbol) i normalment, tot i que és molt competitiu, respecta les regles dels jocs i sap jugar en equip. (tot i que quan falla un gol, la culpa sempre és de l’altre, que no li ha passat bé!)
“tota emoció genera una reacció que s’expressarà en
la conducta i/o comportament de la persona”
El Món de les emocions és com un Catalitzador!
Ara que tenim el consentiment de tot el professorat implicat he de fer un diagnòstic acurat. Per això necessito obtenir la triangulació d’informació rellevant per intervenir i aconseguir l’èxit de la intervenció per a augmetar l’autoestima i l’interés en l’alumne (i que promocioni a 3r de la ESO) i canviar la imatge generalitzada que té el professorat vers l’alumne. Per tant, vaig seguir els següents passos:
- Revisar antecedents (expedient, notes anteriors, hisòria clínica...)
- Entrevista amb l’alumne: vaig tenir un primer contacte amb ell. Aquí el meu tutor va ser molt hàbil, estavem els tres i em va presentar formalment, per minimitzar els efectes de refús o desconfiança que pot sentir al vaure’s amb algú desconegut, a mesura que avançava la conversa i en el moment apropiat, el meu tutor va marxar, excusant-se correctament i em va deixar el poder... així que el primer contacte va ser un èxit. Després vam contrastar opinions amb el meu tutor, vam compartir hipòtesis al cap i possibles sol·lucions. La resta d’entrevistes les faig sola isempre trobem una estona amb el meu tutor per anar-la comentant.
- M’hagués encantat fer una entrevista amb els pares, però no vaig poder entrevistar-me amb ells, ni amb els seus tiets... (ja que treballen tot el dia i no poden permetre’s perdre un dia de feina (això diuen) com ja he dit abans els pares estan absents i viuen en llocs del món diferents en el cas A el pare és a Paris i la mare a Equador).
- Observació directa del nen a l’aula en les diverses àrees (actitud, metodologies, materials, interaccions amb els companys i docents, el clima a l’aula, organització, metodologia...) i fora d’ella (extraescolar de futbol), per evitar realitzar valoracions categòriques que em poden portar a treure apreciacions errònies, vaig fer més d’una observació (fins i tot, vaig observar als mestres quan interactuaven amb altres grups). Donada la meva poca experiència i no deixar-me res rellevant per observar, vaig estar buscant per internet algun model d’observació i vaig trobar aquest:
 |
Pauta d'Observació que he utilitzat
|
- Ara ja tenia les màximes proves subjectives per la meva exploració: opinió del tutor, professors, alumne i la meva pròpia (potser al llarg del curs vinent (aprofitant que farè la meva intervenció pel Practicum II al mateix centre, puc implicar la familia... seria un avenç important!) i ara el que necessitava era analitzar els treballs que feia i validar la meva intervenció amb el recolçament dels reultats de proves objectives (proves psicomètriques) per obtenir informació rellevant i significativa sobre el que sap l’alumne a nivell curricular i sobre el desenvolupament assolit en relació a les capacitats cognitives, emocionals, motrius, de relació interpersonal... en definitiva, per observar el seu procés d’aprenentatge (com executa les tasques, estratègies que fa servir per resoldre-les, com es planifica, com demana ajuda i de quin tipus, com es comunica, com suporta la frustració davant les dificultats, motivació...), informació (analitzada en un context global i integrat) m’aporta elements de reflexió rellevants sobre quin és el seu estil d’aprenentatge i les dificultats que té, per poder dissenyar amb és rigor (juntament amb el tutor) els canvis a introduir i el tipus d’ajudes. Així que, vaig fer una segona, tercera i quarta... entrevistes amb el noi per acabar de recollir informació i fer una valoració inicial i confegir les primeres hipòtesis (que ens ajudarà a prendre consciència de les dificultats reals del subjecte i que contrastarem al finalitzar la intervenció) per enfocar la intervenció, esbrinar en quins aspectes hem d’incidir, quins objectius inicials ens plantejarem, que haurem de prioritzar... Així que vam passar i analitzar (juntament amb el meu tutor) les següents proves objectives:
Us deixo aquest enllaç, d’on he extret els models de pautes, entrevistes o informes, registre... és molt útil per l’avaluació per les diferents etapes
Vaig analitzar i revisar els treballs que feia, amb l’objectiu de conèixer amb més precisió el nivell d’elaboració, la diversitat de materials curriculars que fa servir, els errors més habituals, el tipus de correcció, veure si segueix o no les normes establertes a la classe (títols, marges, data, organització de l’espai...) Per tenir una idea més global, vaig comparar-ho amb els treballs d’un company de la seva classe (amb qui s’aven molt). Amb tot el que pretenia era per una banda, obtenir dades per orientar a l’alumne (valorar el seu esforç, identificar els èxits i animar-lo a continuar) i al professor a fi d’introduir els canvis adients. (Conèixer l’estil d’aprenentatge i les dificultats de l’alumne ens permetrà dissenyar els ajuts a utilitzar i els canvis a fer).
El coneixement no és el resultat d'una mera còpia de la realitat preexistent sinó d'un procés dinàmic i interactiu a través del qual la informació externa és interpretada i reintepretada per la intel·ligència que va construint progressivament models explicatius cada vegada més complexes i potents. Això vol dir que coneixem la realitat a través dels models que construïm per explicar-la i que aquests models sempre són susceptibles de ser millorats o canviats
El constructivisme
Plà de treball i accions fetes:
- El primer que vam fer va ser un contracte de treball formal que l’alumne es compromet a portar i fer signar a tots els professors hora per hora (Full de seguiment)
- Sessions: Cada dilluns de 9:50h a 10:45h. Per treballar aspectes més psicològics, emocionals, d’autoconcepte, autoestima, de relacions, presa de decisions... ) i dimarts de 15 a 16:30h per treballar aspectes més curriculars. En cada sessió de treball individual segueix una mateixa estructura, li explico que farem, li comunico els objectius i com es desenvoluparà la sessió (tot creant un ambient tranquil per pal·liant el neguit que li ocasiona), i si ho crec convenient intervinc en l’elaboració de tasques i/o resolucions de problemes, a mode de mediadora, per facilitar, reconduir, contrastar, analitzar, reflexionar... la tasca (adoptant un rol més proper de professor, que donada la meva experiència, el tinc molt clar).
- Cada setmana m’haurà de presentar una redacció vinculada a termes personals per treballar l’autoconcepte, expectatives, relacions interpersonals, relacions socioafectives... amb temàtiques com: Com em veig d’aqui a 10 anys?; Qu m’agrada de mi?, Quan no estic a l’institut... que faig?; Quan jugo a futbol... com en sento? Quines estratègies d’equip utilitzo? Segueixo les normes del joc? Per què?; Qui o quins són els meus ídols?; Que recordo de la meva infància?..., que utilitzarem per treballar, alhora, llengua catalana, expressió... i per entregar una redacció quinzenalment a la professora de català.
- Hem programat un “timming” en funció a les seves rutines diàries ( penseu que el noi tenia costum d'anar a altes hores de la nit a dormir, ja que la mare el trucas tard i, com és normal, vol xerrar amb ella... vaig haver de fer un fort treball de consciència per a que el noi es posicionés i li digués a la seva mare que no el truqués tan tard... i així ho està fent, a més, no té ningú que el desperti, així que el fet que vingui a primera hora és un gran avenç), I un full d'autoavaluació (mensual) per a que prengui consciència del que pot fer si s'esforça i té constància, en el que es valorarà a si mateix. Per fer els dossiers per a recuperar les assignatures de 1r a casa, i li he facilitat enllaços d’internet per a que pugui trobar les respostes, i li he donat les adreces i horaris de les biblioteques del barri. Si tot i amb això, es troba amb entrebancs, cada dimarts a la tarda els comentem, sempre amb una bona dosi de reforç positiu (Molt bona feina, veus... si ho saps fer sol, veus!,; Aqui t’has despistat... no creus que volies dir això?, No penses que quedaria millor així?; Vinga, un esforç més i ja ho tens!...)
 |
"Timming" (Abril-Juny)
|
 |
Una mostra del Full d'Autoavaluació mensual (Abril)
|
- Co-tutor (company d'aula): Aprofitant que té molt bona relació amb un company de l’aula, els hem reunit i l’hem fet co-tutor del noi (abdos asumeixen el compromís que comporta) tant en les hores lectives com els reforços extraescolars.
- Donat els resultats de les proves que se li han passat, i la urgència de la intervenció (penseu que tot es va iniciar al mes d’abril i l’avaluació final serà a finals de maig... no hi ha temps a perdre!!!!), hem cregut convenient adaptar els objectius, continguts, i criteris d’avaluació, per ajudar-lo a promocionar, tot garantint l’adquisició de les competències bàsiques del primer nivell de la ESO.
No hay comentarios:
Publicar un comentario